Guillem Ramos-Poquí

Symbolic and Mythological Paintings1984-1989

 


"Fragile Image". 1889
Watercolour 29.2cm x 22.8 cm
Private Collection Timothy Cleverdon, London

"Tempest I" 1989 Watercolour 12 1/2" x 10"
Private Collection The Hon. Robert and Susan V. Whyn, Shropshire


"The Harmony of the Arts" 1987
Watercolour 17.7cm x 12.7cm
Private Collection Lady Christina Hoare, Kent, England

"Aristaeus listening to the Oracle of Time" 1987
Watercolour 17.8cm x 12.7 cm

Private Collection Ray Garvey, London


"Carpe Diem" 1987
Tryptic (Left to right: 1. Lost Time: Winter 2. Present Time with alchemical trasformation 3. Future Time: Spring)
Watercolor: Each section 16cm x 11.6 cm
(total 16cm x 34.5 cm)
Private Collection J.H.Harden, Chester, England


"Nymph" 1987
Watercolour 17.7cm x 12.7cm
Private Collection Robert Bruce, London

*******



Exhibitions 1984-89:


1984: Chenil Gallery London (twice)
1985: Royal Horticultural Halls London
1987: Blenheim Gallery London
1987: Oxford Central Library Oxford
1989: Englands & Co. Art Gallery London
1989: Milne Moller Gallery London
1989: Tabernacle Gallery
London


Guillem Ramos-Poquí


MEMORIES REVEALED

by Dr. Jon Oria, 1989

In his new series of paintings Guillem Ramos-Poquí explores the links that bind memory and imagination, and relates feelings to personal experiences. This recent collection of works shows a  progression from the symbolic role of the figure to a more defined place in the foreground of the composition, with metaphors receding to a secondary place.
Ramos-Poquí has always been interested in Tradition, searching for meanings in other periods of art. In Memories Revealed he explores further the richness of the Venetian and Dutch painting schools that set the human figure in relation to space and light, or in contrast to natural forces; the "ambiance" is here of paramount importance, suggesting rather than describing, creating a magic presence in which reality can be transformed. And yet objects are no longer just symbols as in previous paintings, but tokens of love, evoking indefinable spaces, mirroring our own experiences, recalling the excitement of youth, of Nature as a sublime element which blends together forms, colours and melody with human feelings. Female figures appear close, gazing at the onlooker, and yet absent, reflected in mirrors, dazzled by the light or immersed in landscapes, hinting at the importance of each detail, flowers, fruits of life, bitter reminders of impossible loves, effigies performing lyrical gestures, insinuating perceptible rhymes. These poetic images contravene today's banality both in mass production and consumer goods displayed by the so-called gallery art and the media. They are inventive, and yet charged with subtle references to old masters, such as the mirror-play in Velazquez's 'Meninas', the intimacy of the interiors of Vermeer's paintings, and the poetic mythology in  works by Giorgione, Titian, Poussin and Moreau. Like them Ramos-Poquí re-creates a personal world of mystery, ritualism through Death and Love, combining pagan harmony with Christian pathos, through which our own memories are revealed.
Jon Oria PhD, London May 1989

_______________________________________________________

Guillem Ramos-Poquí
Memorias Reveladas
Comentario por el Dr. Jon Oria, 1989

En su nueva serie de pinturas Guillem Ramos Poquí explora los vínculos que unen la memoria y la imaginación, y relaciona los sentimientos con experiencias personales. Esta colección de obras recientes muestra una progresión de la función simbólica de la figura a un lugar más definido en el primer plano de la composición, con metáforas retrocediendo a un lugar secundario.
Ramos Poquí siempre ha estado interesado en la Tradición, la búsqueda de significados en otros períodos del arte. En "Memorias Reveladas" explora aún más la riqueza de las escuelas de la pintura veneciana y holandesa que establece la figura humana en relación con el espacio y la luz, o en contraste con las fuerzas naturales, el "ambiente" es aquí de suma importancia, lo que sugiere más que describe, creando una presencia mágica en la que la realidad puede ser transformada. Y sin embargo, los objetos ya no son sólo símbolos como en sus cuadros anteriores, pero muestras de amor, evocando espacios indefinibles, como reflejo de nuestras propias experiencias, recordando el entusiasmo de la juventud, de la naturaleza como elemento de lo sublime que se mezcla juntamente las formas, colores y melodía con los sentimientos humanos .
Figuras femeninas parecen estar cerca, mirando al espectador, y sin embargo, ausentes reflejadas en los espejos, deslumbradas por la luz o sumergirse en el paisajes, haciendo alusión a la importancia de cada detalle, flores, frutos de la vida, recuerdos amargos de amores imposibles, efigies de realizando gestos líricos, insinuando rimas perceptibles. Estas imágenes poéticas se oponen a la banalidad de hoy, tanto en la producción en masa y los bienes de consumo, que aparecen en las llamadas galerías de arte y en los medios de comunicación. Se trata de la invención, y sin embargo están cargadas de referencias sutiles a los viejos maestros, como el espejo-juego en  'Las Meninas' de Velázquez, en la intimidad de los interiores de las pinturas de Vermeer, y en la mitología poética en las obras de Giorgione, Tiziano, Poussin y Moreau. Al igual que ellos Ramos-Poquí vuelve a crear un mundo personal de misterio, ritualismos a través del Amor y la Muerte, combinando la armonía pagana con el pathos cristiano, a través del cual nuestros propios recuerdos se revelan.

Dr. Jon Oria, Londres, mayo de 1989

_____________________________________________

Guillem Ramos-Poquí
"Memòries revelades"

Comentari per el Dr. Jon Oria, 1989

En la seva nova sèrie de pintures Guillem Ramos Poquí explora els vincles que uneixen la memòria i la imaginació, i relaciona els sentiments amb experiències personals. Aquesta col lecció d'obres recents mostra una progressió de la funció simbòlica de la figura a un lloc més definit en el primer pla de la composició, amb les metàfores retrocedint a un lloc secundari.
Ramos Poquí sempre ha estat interessat en la Tradició, la recerca de significats en altres períodes de l'art. En "Memòries revelades" explora encara més la riquesa de les escoles de la pintura veneciana i holandesa que estableix la figura humana en relació amb l'espai i la llum, o en contrast amb les forces naturals, el "ambient" és aquí molt important, el que es suggereix més que descriu, creant una presència màgica en la qual la realitat pot ser transformada. I no obstant això, els objectes ja no són només símbols com en els seus quadres anteriors, però mostres d'amor, evocant espais indefinibles, com a reflex de les nostres pròpies experiències, recordant l'entusiasme de la joventut, de la natura com a element del sublim que barreja juntament les formes, colors i melodia amb els sentiments humans.
Figures femenines semblen estar a prop, mirant a l'espectador, i no obstant això, absents, reflectides en els miralls, enlluernades per la llum o submergides en els paisatges, fent lusió a la importància de cada detall, flors, fruits de la vida, records amargs d' amors impossibles, efígies de realitzant gestos lírics, insinuant rimes perceptibles. Aquestes imatges poètiques s'oposen a la banalitat d'avui, tant en la producció en massa i els béns de consum, que apareixen en les anomenades galeries d'art i en els mitjans de comunicació. Es tracta de la invenció, i no obstant això estan carregades de referències subtils als vells mestres, com el mirall-joc a 'Las Meninas' de Velázquez, la intimitat dels interiors de les pintures de Vermeer, i la mitologia poètica en les obres de Giorgione, Tiziano, Poussin i Moreau. Igual que ells Ramos-Poquí torna a crear un món personal de misteri, ritualismes a través de l'Amor i la Mort, combinant l'harmonia pagana amb el pathos cristià, a través del qual els nostres propis records es revelen.

Dr Jon Oria PhD, Londres, maig de 1989

 

Back to Home Page