La familia Poquí, una mica d'historia

La masia i la seva església
L'enciclopèdia Catalana en la seva edició de 1987, defineix el nom Poquí, com "POQUÍ El, Caserio/ (77h diss/ 1960) del municipi de Manlleu, a 1Km. al nord del nucli urbá". Efectivament, el Mas El Poquí, una de les cases pairales de la pla de Vic, està situat en un petit turó molt pròxim a Manlleu. La inscripció sobre la porta principal llegeix: "Initium Sapientae Timor Domini" ("El temor del Senyor és l'inici de la sapiènsia") i en altre lloc: "Iterum ab igne allibera em Domini"("Novament del foc allibera'm Senyor") situa la postura religiosa que ha tingut ascentralment la família Poquí. Aixó també es manifesta en l'església de que disposa la masia, i en el carlisme dels seus propietaris en èpoques passades. L'església, San Esteve de Vila-Setrú (Vila Segetrudis), és romànica, i ja apareix com parròquia entre els anys 1025 i 1050, però en 1600 va ser subjecta a reformes, quan es va destruir el ápside romànic rodó, substituint-ho per un quadrat. La recent reconstrucció del campanar permet observar la panoràmica de gairebé tot el municipi de Manlleu, i gran part de la comarca d'Osona. Annexe a l'Església hi ha un petit cementiri on eren enterrats no solament persones de la família Poquí, sinó altra gent veïna.
L'arquitectura de la masia, la de major antiguitat de la regió, arriba a el seu apogeu el 1814, la data del qual apareix en el portal i la balconada de la sala situada en el primer pis. Pasa de ser una casa essencialment agrícola a residencial amb una d'emprentas senyorials, que caracteritzen un ala amb grans galeries i una reixa d'entrada amb l'any 1878.
Al costat de la casa pairal es troben dos habitatges de masovers i una sèrie de corrals amb ramaderia, caps de bestiar bovins i porcs.
Trobat al web: "L'Eix: Itinnerary: Manlleu: Continuem per la BV-4608 i seguim sempre els indicadors Centre Urbà. Abans d'arribar al nucli urbà, un camí a mà esquerra que indica el Poquí ens porta a Sant Esteve de Vila-setrú, una església amb testimonis romànics, i reformes reinaxentistes i barroques com les capelles laterals de Sant Llorenç i del Roser"
----------------------------------------------------------------
Algunes dades històriques
El primer document que es té data l'any 1210. en altre de l'any 1220, molt ben conservat, es parla de Ramón Poncí de Milà. Sembla ser que l'actual cognom, Poquí, ha estat conseqüència d'una mutació de l'inicial Poncí que apareix en altres zones de Catalunya, mentre que Poquí és molt menys conegut.
La continuïtat en la línia pairal ha estat absoluta en tota la història a través d'una sèrie de hereus i pubilles, sense cap tipus de canvi, ja que els successius fills han tingut sempre el cognom de la pubilla en els casos que no havia primogenitura masculina.

--------------------------------------------------------------
L'arbre genealògic
L'arbre genealògic detallat de familia Poquí a sigut composat per Joaquim Mora i Estrada, Barcelona 1998, en gran part gracies a les "Genealogies d'Oristà": els apunts genealògics fets a principis del segle disset per un sacerdot de la Diòcesi de Vic, referent a famílies destacades de la Diòcesi de Vic, especialment el canonge Francesc Poquí i Vila (1640-1718).

La genealogìa de la familia Poquí es remunta a principis del segle XIV, amb l'anomenada Francesca Poquí (nascuda en el Mas El Poquí en 1320) casada el 1345 amb Pere Marc alias Poquí (nascut en 1345). A partir d'aquets inicis, la linea continua amb el seu fill Marc Poquí (nascut el 1350), seguit per el seu fill Pere Marc Poquí (nascut el 1375), seguit per el el seu fill Marc Poquí Masandreu (nascut el 1405), seguit per Joana Poquí Dash (nascuda el 1430), seguida de Antonia Poquí Torra (nascuda en 1455), etc, fins arribar a Josep Poquí Puigserinanell, a qui veiem assegut al costat de la seva dona, rodejat dels seus fills en aquesta foto memorable del 1907.

Un personatge destacat:
Apart d'en Josep Poquí Puigserinanell (que surt a la foto), entre les persones oriündes del Poquí dintre de l'àmbit comarcal es destacada, el doctor Francesc Poquí i Vila (nascut entorn 1640 -1718), que després d'una lúcida carrera en el seminari de Vic, i ser rector de la parròquia de Vacarisses, va ser canonge penitenciari de la Seu, destacant com gran predicador. Va ser escriptor d'una història sobre el proper santuari de la Mare de Deu de la Gleva (que es conserva en els seus arxius) i un historial dels miracles publicat realitzats sota la mateixa advocació (publicat a Barcelona en 1962 per Josep Llopis). Va Ser també un gran mecenes artístic, fen construir un gran retaule barroc en l'Església de Sant Esteva de Vilasetrú (església de la qual va ser fundador, canonge i legat), notable pels seus sis plafons amb bustos en relleu dels tres doctors de l'església que mes habian defensat el dogma de la Immaculada (va ser destruit en 1936 i reconstruït després de la guerra amb petites modificacions). Era un dels nou fills d'Antic Poquí Fontcuberta (n.en.1590) i Maria Vila (n. en. 1590, noces 1620), i net de Pere Jaume Poquí Estanyol (n.en.1550) i Margarida Fontcuberta (n. en. 1550, noces 1575). Va Morir en 1718, sent enterrat en la capella de Bernat Calvó, en la catedral de Vic.
(Extractes en part presos i parafrasejats, i traduïts al català, d'un articule que va sortir en un diari (El Correo Catalán, 1975) per Daniel Arasa titulat "El Poquí (Manlleu) Un Sentit religiós manifestat en el púlpit i en la política")

Enllaços matrimonials de la familia Poquí.
Aguns dels cognoms que figuren en la genealogia de la familia Poquí:
Poquí, Masandreu, Dachs, Torra, Corominolas, Puigserinanell, Mallol, Grau, Gilabert, de la Guàrdia, Estanyol, Vilamajor, Fontcuberta, Vila, Corominolas, Llagostera, Mas, Casadevall, Rierola Casanova, Puigserinanell, Mallol, de Rocafiguera, Albó Corones, Bracons, Perrariera, Padrós Clarella, Arderiu, Surroca, Soler, Artigas, Massot, Ramos, Vicedo, Salvans, Capms.

Un Cognoms d'especial interès: Llagostera:
Josep Poquí Corominolas (1661-1749) contreu matrimoni el 1682 amb Maria Mas, i tenen cinc fills. Es casa en segones noces amb María Llagostera en 1695 . Segons el costum de l'època és acordà que duran cinc generacions el primogènit de la descendència Poquí portaria el cognom "Poquí Llagostera", que apareix a l'arbre genealògic durant dos segles. El fill primogènit de Josep Poquí Corominolas, Francesc Poqui Llagostera Más (1683-1733) contrau matrimoni en Teresa Llagostera (1685-1714) en 1708. Tindrán sis fills. El primogènit: Gaspar Poquí Llagostera Llagostera, tindrá un fill: Esteve Poquí Llagostera, que tindrá una filla (pubilla): Isabel Poquí Llagostera Casadeval, que tindrá quatre fills, el primogénit; Joaquim Poquí Llagostera Rierola, que será el pare de Josep Poquí Puigserinanell (el "patriarca" de la foto d'adalt).
--------------------------------------------------------------------------------------------------

El cognom Poquí al internet: Enllaços*
Cercadors com el www.google.com ens donen mes de quaranta pàgines plenes d'adreces.

1) Referencia: "The Sala Family Archives: A Hand-List of Medieval and Early Modern Catalonian Charters", Josep J. Gwara Jr. Georgetown University Press, Washington, D.C. 20057):
a) -118- S-134, N-301 - 29.7x35.8cm, parchment - notary: [not notarized] Francischus Poqui of the sacraria of St. Stephanus de Villa Setrude exchanges four parcels [fexiae et area] of land with Bernardus Falgars (alias Serment) of the same parish for four other parcels [fexiae et peciolae] of land. All property is held from the monastery of St. Maria de Manlevo. Dated 17 February 1404. Sit omnibus notum. quod Ego Francischus poqui de sacrarja sancti Stephanj de villa setrude gratis & ex certa scientia per me & omnes heredes & successores meos presentes & futuros... Note: Smithsonian Acc. 21989. At the top there are indentures in sets of three.
b) - "-156- S-173, N-377 36.7x63.7cm, parchment - Notary: Petrus de Artigis and Petrus Marchus Poqui of Vic. Raymundus Andreas de Sala, draper of Vic and son of the late Raymundus de Sala and his wife Alamanda, makes his last will and testament. Dated 12 June 1437. In Ihesu Christi Nomine. Quonjam nullus jn carne positus mortem potest evadere corporalem / Quodque nil certius est morte / nilque jncertius hora mortis Id circo Ego Raymundus Andreas de Sala... Note: Following is a receipt made by the cathedral chapter of Vic to Salvator Sala, son of Raymundus Andrea de Sala, for 1,000 solidi (Barcelona de terno) for obits. Dated 4 May 1442".

El cognom Poquí al web, cont: La major part de les adreces tenen que veure amb
2) L'obra contemporània de l'artista Guillem Ramos-Poqui, (besnét de Josep Poquí Puigserinanell, net de Joaquim Poquí Albó, fill de Conxita Poquí Arderiu o b) del seu llibre sobre la tècnica de la icona bizantina (que ha segut traduït diversos idiomes), o c) o al seu càrrec com a Director de Belles Arts (1990-2004) al Kensington and Chelsea College de Londres, o d) del seu pare Guillem Ramos-Vicedo, o e) las iconas pintades per la seva dona Lynne Taggart, f) informació sobre filosofía i la seva tesi de Doctorat a la Universitat de Barcelona, o g) sobre la que va ser Londres profesora i amiga: la pintora Ola Okuniewska Wolpe, o h) L'empresa del seu germá Norbert a Palma (Servibal).
Tanmateix, el cognom Poquí també apareix a pàgines del internet:

*Els noms subratllats indican un enllaç, solament fa falta polsar en ells, ràpidament, dues vegades, amb el ratolí de l'ordinador!

Altra recerca sobre l'origen de la familia Poquí
Poquí, els seus orígens 1229-1585 (estudi realitzat per una casa d'estudis heràldics): Poquí, antic llinatge de Mallorca, però originari de Marsella, perquè en aquesta ciutat francesa va tenir el seu primitiu solar. Ramon Poquí, natural de Marsella, va acompanyar a Jaume I d'Aragó en la conquesta d'aquella illa en 1229. En el repartiment general de les terres se li va assignar una meitat del raval "Alunagia Alexartia" en el districte de Pollença. Allí va fundar nova casa del seu llinatge i va deixar descendents que van ocupar càrrecs distingits en la capital de l'illa. Gabriel Poquí, va ser jurat de la ciutat i regne de Mallorca en els anys 1550, 1556 i 1560. Joan Bartomeu Poquí, era mestre racional de l'illa a principis del segle XVI i en aquesta ocupació li va succeir el seu fill Gaspar Poquí, i que va ser jurat de Mallorca en 1584. El rei Felip II, amb data 12 de juny de 1585 i en premi als serveis dels seus avantpassats, li va concedir privilegi perpetu de ciutadà. Francesc Poquí, i Santandreu, cavaller de l'Ordre de Sant Hermenegild, va ser capità de granaders de la guàrdia real província. El seu fill, Francesc Maria Poquí i Fregues, era representant de la casa d'aquesta família a Palma de Mallorca a mitjans del segle passat. Una branca d'ella va radicar en la Pobla.
(Biografia consultada: El solar català, valencià i balear - tom tercer A. I. A. García Carraffa)