Guillem Ramos-Poquí

Povera and Conceptual
London 1968

Found Objects and the Ephemeral, Mixed-Media Works
Installation-Performance, and "photographs of ideas"

Exhibited at the Arts Laboratory
(The "Arts Lab", 182 Drury Lane, London W.C.2)
The exhibition also included an installation and an event,
all of which have been documented in articles and books recording
the Catalan avantgarde of the period 

arts lab

Cupboard with objects 1968. Box with objects exhibited at the Arts Laboratory, London in 1968


BoxTable68
Beggar’s Box, Holland Park 1968. Collection of found objects arranged as a small altar of offerings 1968

photos of ideas

Girl in a Garden, Photograph of an idea 1968.      Aeroplane in a Garden , Photograph of an idea 1968

Mix media works part of Povera-Conceptual Installation Box No.1 In London
at the Arts Laboratory London 1968, cont.
------------------------------------------------------------------------------------------

  
 
 
 
 

_______________________________________________________________________

 


This collage (upper left) includes a photo of the
student's revolutions in London 1968
_______________________________________________________________


Guillem Ramos-Poquí, London 1968
_________________________________________________________________

Guillem Ramos-Poquí: London 1968 - Leading figure of the Young Catalan Avant-garde of the late 60's: Povera and Conceptual Art

Concepts, Found Objects and the Ephemeral. London 1968
Text by David Rodway

In 1968, aged 23, Ramos-Poquí came to London, the third centre of the international avant-garde. In contrast to Paris and New York, London was a city where he felt immediately at home and decided to make it his permanent residence.
In that same year in September 1968, he staged an exhibition of his assemblages: Povera art, conceptual pieces and a re-enactment at the Arts Laboratory, in Drury Lane. For these works Ramos-Poquí is considered in Catalonia, Spain, the forerunner of Povera and Conceptual art. For this, there is the testimony of leading art critic Alexander Cirici.
Cirici wrote as follows:
Povera Objects, Conceptual Objects – Difference from the surreal object – the new concept of the poor and poetic object is found, because of its refusal to metamorphose, in the opposite extreme to the old surreal, fantastic, marvellous, or paranoiac…Initiators: Guillem Ramos-Poquí worked with these concepts with his real objects of 1968, like tables or cupboards with testimonials, from the toothbrush and the glass of water to the toy and the beer top. In 1968 he widens the idea of the object in order to construct environments, entire rooms, like an actual bedroom, with his partner’s clothes inside a cupboard, a dining room with the left overs of a lunch, or his own bed with him on top. But he was soon to abandon both objects and environments to give witness though writings, though photographs, in order to reduce the content to an idea, without having to materialize it” (Catalan magazine Serra D’Or, February 1972).

-----------------------------------------------------------------

There are several other references to these works
by Alexandre Cirici:

…In August 1968, we saw him moving away from painting in order to construct audio-visual spaces, boxes, in which he intended to bring real life, so that the real people entering them will be provoked to manipulate the objects inside. The environments he created had no other function than to create rituals and, as we know from linguistics, it is rituals that give meaning to things, therefore giving the capacity to transmit from one human thought to many others…. He often has avoided that which is material, limiting the work to pure documentation about an idea taken from reality. Hence that which he is interested in capturing, by a photograph, an aeroplane flying in a garden, or his partner seating in a park…” (Introduction to the 1971 exhibition catalogue of Ramos-Poquí’s show in the North American Institute in Barcelona).

-------------------------------
Another reference to these works is found in
J. Corredor-Mateos:

…we can mention as the immediate precursors to Povera art …the manifestations of the ephemeral…the objects of Ramos-Poquí” (History of Catalan Art Vol. IX page 92, in Catalan).
----------------

Ramos-Poquí’s works at this time defied the idea of a formalist conventional style. He believed that the conception or idea was of paramount importance and rebelled against aestheticism, craft and formalist concerns. He wanted to create a dialectic between everyday life (through the found object) and art
- he developed his work into documentation, sketches, photos of ideas and re-enactments, where he himself might be present.
Oone of his ephemeral objects consisted of a Holland Park beggar’s box, (which he purchased from a destitute man selling wet match boxes, broken glasses and soiled ribbons in an empty orange box hanging from his neck). Another consisted of a selection of objects found in the window of a charity shop in Hampstead. In other works, the found object was a glass of water with its name next to it, and a narcissus flower in water inside a bottle, or a collection of small pebbles over a tree bark. In another work, worthless toys, bottle tops, an old razor blade, cigarette ends are collected in an empty box. The idea of the ephemeral runs though all Ramos-Poquí’s works of that time. Because the work consists of fragile materials, it is itself destined to perish - but not the idea, which, in whatever way it may have been recorded, becomes indestructible.

___________________________________________________________

Guillem Ramos-Poquí, viviendo en Londres el 1968, su obra de Arte Pobre y Conceptual inicia la nueva vanguardia catalana joven del final de los años 60.

Conceptos, objetos encontrados, lo efímero y lo conceptual

En 1968, a los 23 años, llega a Londres, el tercer centro de la vanguardia internacional del arte. En contraste con París y Nueva York, Londres era una ciudad donde se sintió inmediatamente como en su casa y decide establecer en esta ciudad su residencia.
El mismo año, en septiembre 1968, tiene una exposición de sus ensamblajes de objetos, arte Pobre, piezas conceptuales y una reconstrucción de escena pasada, en el Arts Laboratory, en Drury Lane. Por estas obras Ramos-Poquí se considera el precursor en Cataluña del arte Povera y Conceptual, como lo testificó el crítico de arte Alexander Cirici en el texto:

"Objetos pobres, objetos conceptuales - diferencia con el objeto surreal - el nuevo concepto del objeto poético pobre, se encuentra en su rechazo a la metamorfosis, al polo opuesto del viejo objeto surreal fantástico, maravilloso, o paranoico... Iniciadores: Guillem Ramos-Poquí convergía hacia estos mismos conceptos a partir de los objetos reales del 1968, como mesas y armarios con testimonios, desde el cepillo de dientes y el baso de agua hasta el juguete o la chapa de la cerveza. En 1968 amplía la idea del objeto hasta construir espacios, "environments", habitaciones enteras, como un dormitorio real, con los vestidos de la mujer dentro del armario, un comedor con los restos de la comida o la propia cama, con él mismo sobre ella. Pero pronto abandonaría los objetos y los "environments" para dar solo testimonio en las palabras escritas o la fotografía, reduciendo así el contenido a la idea, sin materializarla." (Revista catalana Serra D'Or, febrero 1972).
--------------
Hay otras referencias a estas obras por parte del crítico de arte e historiador Alexandre Cirici:
"...En agosto de 1968, lo vimos huyendo de la pintura para construir espacios audiovisuales, las cajas, en las que intentaba incorporar la vida real a la obra, puesto que las personas vivientes que penetrarían en ellos serían provocadas a manipular los objetos de su interior. Los "environments" creados, en efecto, no tenían más función que la de crear rituales y por la lingüística sabemos que son los ritos lo que dan significación a las cosas, o sea, que les da la capacidad de ser transmitidas de un pensamiento humano a muchos más... A menudo ha evitado la materialidad limitando la obra a pura documentación sobre la idea cogida de la realidad. De aquí que se interese en fijar, por medio de la fotografía, un avión volando sobre un jardín, o su mujer sentada en un parque".

---------------
Otra referencia a estas obras se encuentra en los escritos del crítico de arte J. Corredor-Matheos:
"...podemos mencionar los precursores inmediatos del arte Pobre...las manifestaciones de lo efímero..los objetos de Ramos-Poquí" (Historia del Arte Catalán Vol. IX, pág. 92, en catalán)

------------------
"Las obras de Ramos-Poquí de este periodo reacciona en contra las convenciones estilísticas. Cree que la concepción de la obra, o idea, es lo de mayor importancia y se revela contra el esteticismo, la técnica de taller y las preocupaciones formales. Quiere crear una dialéctica entre lo cotidiano (a través de los objetos encontrados) y el arte.... su obra se desarrolla a base de documentación, bocetos, fotos de ideas y reconstrucciones de momentos vividos donde él mismo puede estar presente.
Entre sus objectos efímeros se encuentra la caja de mercancías de un pobre en Holland Park (una caja comprada a un vagabundo pidiendo limosna a cambio de cajas de cerillas mojadas, lentes rotos y cintas sucias, dentro de una caja de madera vacía de naranjas, que llevaba colgada del cuello). Otro consistía en una selección de objetos encontrados en el escaparate de una tienda benéfica en Hampstead. En otras obras el objeto encontrado era un vaso de agua con su nombre en una etiqueta junto a él, la flor del narciso en agua dentro de una botella, o una colección de pequeñas piedrecillas y chapas sobre una corteza de árbol. En otros ensamblajes de objetos, juguetes sin valor, chapas de botellas, o una hoja de afeitar vieja y colillas y recortes de revistas fueron coleccionados dentro de una caja de cartón vacía. La idea de lo efímero es una de las constantes de la obra de Ramos-Poquí de este período. Dado que la obra consiste en materiales frágiles, ella misma está destinada a deteriorarse - pero no la idea, que sea cual fuera la manera como fue plasmada, se hace indestructible." (David Rodway, texto del libro "Guillem Ramos-Poqui 1965-2001"
página 9,


Photocopy of article from Catalan "Serra D'Or" magazine on
"Povera and Conceptual Objects: The Forerunners"
by Catalan art historian and art critic Alexandre Cirici Pellicer, 1972
**********************

Guillem Ramos-Poquí, vivint a Londres el 1968, la seva obra d'art Pobre i Conceptual inicia la nova avantguarda catalana jove del final dels anys 60.

Conceptes, objectes trobats, l'efímer i el conceptual

"El 1968, als 23 anys, arriba a Londres, el tercer centre de l'avantguarda internacional de l'art. En contrast amb París i Nova York, Londres era una ciutat on es va sentir immediatament com a casa seva i decideix establir en aquesta ciutat la seva residència permanent. El mateix any, al setembre 1968, té una exposició dels seus assemblages d'objectes, art Pobre, peces conceptuals i una reconstrucció d'escena passada, a l'Arts Laboratory, en Drury Lane.
Per aquestes obres Ramos-Poquí es considera el precursor a Catalunya de l'art povera i Conceptual, com ho va testificar el crític d'art Alexander Cirici en el text:

"Objectes pobres, objectes conceptuals - diferència amb l'objecte surreal - El nou concepte de l'objecte poètic pobre, es troba en el seu refús a la metamorfosi, al pol oposat del vell objecte surreal fantàstic, meravellós, o paranoic ... Iniciadors: Guillem Ramos -Poquí convergia cap als mateixos conceptes a partir dels objectes reals del 1968, com taules i armaris amb testimonis, des del raspall de dents i el vas d'aigua fins la joguina o el tap de cervesa. El 1968 amplia la idea de l'objecte fins a construir espais, "environments", habitacions senceres, com una cambra real, amb els vestits de la muller dintre l'armari, un menjador amb les deixalles del menjar o el pròpia llit, amb ell mateix sobre ella. Però aviat abandonaria objectes i environaments per donar-ne només testimonis en mots escrits o en fotografia, per a reduir-ne el contingut a la idea, sense materialitzar-la. " (Alexandre Cirici, Revista catalana "Serra d'Or", febrer 1972).
Hi ha altres referències a aquestes obres per part de Cirici:
"... A l'agost de 1968, el vèiem fugint de la pintura i construir espais àudiovisuals, les capses, en les que intentava incorporar la vida real a l'obra, atès que les persones vivents que hi penetrarien en ells serien provocades a manipular-ne els objectes del interior. Els "environments" creats no tenien més funció, en efecte, que crear rituals i, per la lingüística sabem que són els ritus allò que dona significació a les coses, o sigui que els dóna la capacitat de d'ésser transmeses d'un pensament humà a molts d'altres... Sovint ha evitat la materialitat pel fet de limitar l'obra a la pura documentació sobre la idea recollida de la realitat. Per això s'interessi a fixar, per fotografia, un avió volant sobre un jardí , o la muller asseguda en un parc ". (Alexandre Cirici, Introducció al catàlec de la exposició de Ramos-Poquí al Institut d'Estudis Norteamericans de Barcelona, 1971)
-----------------

Una altra referència a aquestes obres es troba en els escrits del crític d'art J. Corredor-Matheos:

"... Podem esmentar els precursors immediats de l'art Pobre ... les manifestacions de l'efímer .. els objectes de Ramos-Poquí" (Història de l'Art Català Vol IX, pàg. 92, en català)

-------------------------
A Londres, l'artista filòsof i pensador David Rodway escriu:

"...Les obres de Ramos-Poquí d'aquest període reacciona en contra les convencions estilístiques. Creu que la concepció de l'obra, o idea, és de major importància, i es revela contra l'esteticisme, la tècnica de taller i les preocupacions formals. Vol crear una dialèctica entre la quotidianitat (a través dels objectes trobats) i l'art" .... "la seva obra es desenvolupa a base de documentació, esbossos, fotografies d'idees i reconstruccions de moments viscuts on ell mateix pot estar present.
Entre els seus objectes efímers es troba la capsa de mercaderies d'un pobre en Holland Park (una caixa comprada a un pobre que demanaba almoines a canvi de caixes de llumins mullades, ulleres trencades i cintes brutes de sabata, dins d'una caixa de fusta, que portava penjada del coll). Un altre consistia en una selecció d'objectes trobats a l'aparador d'una botiga benèfica a Hampstead. En altres obres l'objecte trobat era un got d'aigua amb les mots "got d'aigua" en una etiqueta al seu costat, la flor del narcís en aigua dins d'una ampolla de vidre, o un recull de petites pedretes i taps de begudes sobre una escorça d'arbre. En altres obres, objectes, joguines sense valor, taps d'ampolla, o una fulla d'afaitar vella, burilles, i retalls de revistes, han estat col · leccionats dins d'una caixa de cartró buida. La idea de l'efímer és una de les constants de l'obra de Ramos-Poquí d'aquest període. Atès que l'obra consisteix en materials fràgils, ella mateixa està destinada a deteriorar - però no la idea, que sigui quina sigui la manera com va ser plasmada, es fa indestructible..." (David Rodway: Extracte del llibre sobre l'obra de Guillem Ramos-Poquí:1965-2002, pàg 9 - en anglès i apendix en castellà)

_______________________________________________________________________________________
home