|
Guillem Ramos-Poquí: Collages París 1965
Images
of Fragmentation
Text
by David Rodway
The
late sixties was a time of euphoria instigated by the optimism of the
young to implement change - the time of the 1968 students’ revolutions.
This was the time of American and European pop - a reaction against abstract
expressionism and French Informalism; the time of Minimalism, when less
meant more; and the time of Conceptual and Povera art.
Guillem
Ramos-Poquí was born in Barcelona in 1944. He graduated from the Art College
in Barcelona in 1965, when the
old rules of academic discipline still dominated art college training
but when, amongst its fine art student’s ranks, a new generation of Catalan
artists was about to emerge (including Artigau, G. Sala, Llimós, Arranz,
Niebla). In the same year 1965 Guillem
had his first one-man show in Barcelona.
In
1965 he came to Paris with a fellowship from the French Government and
was given a studio at the Cité Internationale des Arts. Here he was in
contact with a small circle of Catalan artists: D. Argimón
(also with a fellowship), A.
Miralda, J. Xifra, B. Rosell and J. Rabascall.
In
the same year (1965), exhibiting his collages in Paris, Ramos-Poquí used
photo cut-outs, graffiti and letter/number transfers, to create compositions
dealing with fragmentation and alienation. He composed using a personal
code, with letters as the initials of words, mutating into illegible writings,
signs and targets.
Although
these collages on paper or canvas have a pop art feel, they are more than
this, and as a hybrid of a conceptual approach mixed with mechanical,
automatic and lyrical formal elements, they escape classification.
One
of the collages, for example, shows a body that has been fragmented and
dematerialised into a pattern of shapes, letters, and numbers (1995). In another collage we see body parts classified
by numbers and mixed with the fragments of car speedometers (1995).
In
the catalogue introduction R. Ivancevic writes:
“Collages:
banal photos taken from the mechanical and empty publicity world, are
transformed, thanks to a refined découpage, into works of art, full of
sensibility. Graphic values. Their dynamic contours integrate on the white
page thanks to subtle black graphic lines. A personal order full of poetic
disorder. A clear and pure handwriting even in the most complex compositions”. |
____________________________________________________________________________________
Guillem Ramos-Poquí: Collages Paris 1965
Imágenes de la fragmentación
Texto:
David Rodway
El
final de los años sesenta fue un periodo de euforia instigado
por el optimismo de los jóvenes en implementar cambios, el momento
de las revueltas estudiantiles de 1968. Era la época del Pop
Art europeo y americano, la reacción contra el Expresionismo
Abstracto y el Informalismo francés, la época del Minimalismo,
cuando menos significaba más, del arte Conceptual y el arte Pobre.
Guillem Ramos-Poquí
nació en Barcelona en 1944. En 1965 terminó sus estudios
en la Escuela de Bellas Artes de San Jorge en una época en que
la enseñanza de las Bellas Artes todavía dominaban las
reglas académicas, pero cuando entre sus compañeros iba
a aparecer una nueva generación de artistas catalanes (incluyendo
Artigau, G. Sala, Llimós, Arranz, Niebla). En 1965 tuvo su primera
exposición individual en Barcelona.En
1965 Ramos-Poquí llegó a Paris con una beca del Gobierno
Francés (otorgada a través del Instituto Francés
de Barcelona) y obtuvo un estudio en la Cité Internationale des
Arts. En París estaba en contacto con un círculo de artistas
catalanes: D. Argimón (que también estaba allí
becado), A. Miralda, J. Xifra, B. Rosell y J. Rabascall.
En este mismo año (1965), exponiendo sus collages en París,
Ramos-Poquí utilizó recortes, graffiti, números
y letras transferibles, para crear composiciones que tratan sobre la
fragmentación y la alineación. Compone utilizando un código
personal, donde las letras actúan como iniciales de las palabras
y se trasforman en escrituras ilegibles, signos y blancos de tiro.
A pesar de que estos collages tienen un carácter del pop, escapan
a dicha clasificación, dadas sus características híbridas,
de un enfoque conceptual que se mezcla con elementos mecánicos,
automáticos y líricos. Uno de los collages, por ejemplo,
muestra un cuerpo que ha sido desmaterializado utilizando formas, letras
y números (1965). En otro collage vemos fragmentos de cuerpo
clasificados y mezclados entre velocímetros de coche (1965).
En la introducción al catálogo R. Ivancevic escribe:
"Collages: fotografías banales sacadas del mundo mecánico
y vacío de la publicidad, son transformadas, gracias a refinados
recortes, en obras de arte llenas de sensibilidad. Valores gráficos.
Sus contornos dinámicos se integran en la página blanca
gracias a líneas negras gráficas sutiles. Un orden personal
lleno de desorden poético. Una escritura pura y clara incluso
en las composiciones mas complejas".
__________________________________________________________________
Guillem Ramos-Poquí: Collages París 1965
Imatges de la fragmentació
Texte David Rodway |
El final dels anys seixanta va ser un període d'eufòria instigat per l'optimisme dels joves en implementar canvis, el moment de les revoltes estudiantils de 1968. Era l'època de l'art pop europeu i americà, la reacció contra el Expressionisme Abstracte i el Informalisme francès, l'època de l'Minimalisme, si més no significava més, de l'art conceptual i l'art Pobre.
Guillem Ramos-Poquí va néixer a Barcelona el 1944. El 1965 va acabar els seus estudis a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi en una època en que l'ensenyament de les Belles Arts encara dominaven les regles acadèmiques, però quan entre els seus companys anava a aparèixer una nova generació d'artistes catalans (incloent Artigau, G . Sala, Llimós, Arranz, Niebla). El 1965 va tindre la seva primera exposició individual a Barcelona. El 1965 Ramos-Poquí va arribar a Paris amb una beca del Govern Francès (atorgada a través de l'Institut Francès de Barcelona) i va obtenir un estudi a la Cité Internationale des Arts. A París estava en contacte amb un cercle d'artistes catalans: D. Argimón (que també hi era becat), Antoni Miralda, Jaume Xifra, Benet Rosell i Joan Rabascall.
En aquest mateix any (1965), exposant els seus collages a París, Ramos-Poquí utilitzar retalls, graffiti, números i lletres transferibles, per crear composicions que tracten sobre la fragmentació i l'alineació. Composa utilitzant un codi personal, on les lletres actuen com inicials de les paraules i es transformen en escriptures illegibles, signes i blancs de tir.
Tot i que aquests collages tenen un caràcter del pop, escapen a aquesta classificació, donades les seves característiques híbrides, d'un enfocament conceptual que es barreja amb elements mecànics, automàtics i lírics. Un dels collages, per exemple, mostra un cos que ha estat desmaterialitzat utilitzant formes, lletres i números (1965). En un altre collage veiem fragments de cos classificats i barrejats entre velocímetres de cotxe (1965). En la introducció al catàleg R. Ivancevic escriu:
| "Collages: fotografies banals tretes del món mecànic i buit de la publicitat, són transformades, gràcies a refinats retallades, en obres d'art plenes de sensibilitat. Valors gràfics. Els seus contorns dinàmics s'integren a la pàgina blanca gràcies a línies negres gràfiques subtils. Un ordre personal ple de desordre poètic. Una escriptura pura i clara fins i tot en les composicions més complexes ". |
|
Collage with Grid. 65
x 50 cm
Collage
with Girl's Eyes. 37.5 x 29.25
cm
Collage with Stripes on Canvas. 125 x 90 cm 
Collage
with a Girl Wearing Stockings. 38 x 29 cm 
Collage with Girl Wearing Stockings
- Detail
Collage
of the Telephone. 50 x 36 cm 
