Guillem Ramos-Poquí: Paintings 1967
"Forms and Signs - Significative Abstraction"
by Alexandre Cirici Pellicer
On series of Ramos- Poquí's works done with spray over paper or canvas exhibited in the Institute of North American Studies in Barcelona in 1967, art critic and historian Alexandre Cirici comments as follows:
Guillem Ramos-Poquí.
Scientific sector. Systematisation. Rejection of that which is manual.
Industrial techniques. Purism. Topology. The value is on the structure
two or three dimensional
Alexandre Cirici
(New Catalan Painting:
Catalogue of a show in Casa de la Cultura, Cuenca, 1968).
And in a leading article in the Catalan magazine "Serra d'Or" Alexandre Cirici writes:
Significant
abstraction -forms as signs- is probably the common denominator of Guillem
Ramos-Poquí
Ramos-Poquí abandons personal expression
and uses industrial materials of rollers and sprays. He is systematic
and scientific, and he is interested above all in structural relationships.*
Alexandre Cirici (Catalan magazine Serra DOr (The New Catalan Aesthetic)
May 1968.
*This text also appears in Ciricis book Contemporary
Catalan Art ( Edicions 62, 1970, p. 296, in Catalan).
************************************
Guillem Ramos-Poquí
Spray and Minimal Printings 1965:
Signs which Defy Conventions -
Text by David Rodway
In
1967, back in Barcelona, at the Institute of North American Studies, Ramos-Poquí
had a show in 1967 which followed up the idea of an impersonal language.
This time he used car spray industrial paints over paper or canvas, with
stencils, and moving to a form of minimalism. When we think we are looking
at a white mark across the canvas, there is no mark, because the mark
has been erased as a wax stencil. Such effects may recall some works like
the targets used by Francis Picabia or Kenneth Nolan, or the bare canvases
of Malevich, or even a graffiti by Tàpies. But these works had
a different edge, a bareness. They dealt with anonymity, a renunciation
of composition and, particularly, a reaction against aesthetic considerations
such as (like Tàpies) the seductive task of creating a texture
on a canvas surface. Here is an attempt to be radical by the emptying
of all personal aesthetic gratifications or simply executing an idea seen
in the artists mind prior to its execution.
______________________________________________________________________________
Guillem Ramos-Poquí:
Pinturas 1965
"Signos y Formas: Abstracción significativa"
por Alexandre Cirici Pellicer
En
su serie de obras realizadas con spray sobre papel o tela, expuestas en
el Instituto de Estudios Norteamericanos en Barcelona en 1967, el crítico
de arte e historiador Alexandre Cirici comenta lo siguiente:
"Guillem Ramos-Poquí. Sector científico. Sistematización.
Rechazo de lo manual. Técnicas industriales. Purismo. Topología.
El valor está en la estructura bi o tridimensional" ("Nueva
pintura catalana": catálogo de exposición, Casa de
la Cultura, Cuenca, 1968).
Y
en uno de los artículos importantes, Cirici escribe:
"Abstracción significativa - formas como signos - es probablemente
el común denominador de Guillem Ramos-Poquí... Ramos-Poquí
rechaza la expresión personal y utiliza los materiales de rodillo
y el spray. Es sistemático y científico y le interesan sobre
todo las relaciones estructurales". Revista catalana Serra D'Or ("La
nueva estética catalana", en catalán, mayo 1968.
Este
texto también aparece en el libro de Cirici: "L'art català
contemporani" - El Arte Catalán contemporáneo- Edicions
62, Barcelona 1970, p. 296).
********************
Guillem Ramos-Poquí:
Pinturas 1965
"Signos que desafían los convencionalismos" - Texto:
David Rodway
En
1967, de regreso a Barcelona, Ramos-Poquí realizó una exposición
en el Instituto de Estudios Norteamericanos. En estas obras Ramos-Poquí
extiende la idea de un lenguaje impersonal, esta vez utilizando procedimientos
pictóricos industriales sobre papel o tela, utilizando plantillas
en forma minimalista. Cuando pensamos que vemos una mancha a través
de la tela,
no existe ya que han sido eliminada por medio de cintas adhesivas o una
plantilla de cera. Nos puede recordar los blancos de tiro de Francis Picabia
o Kenneth Noland, las telas blancas de Malevich, o incluso un graffiti
de Tapies, pero estas obras tienen un carácter diferente, un vacío,
tratan sobre la anonimia, la renuncia a la composición y, particularmente,
es una reacción contra las consideraciones estéticas como
por ejemplo (en el caso de Tàpies) la creación de una textura
seductora sobre la tela. Quiere ser radical vaciándose de toda
gratificación estética personal o simplemente plasmando
una idea visualizada en la mente del artista antes de su ejecución.
____________________________________________________________________
Guillem Ramos-Poquí:
Pinturas 1965
"Signes y Formas: Abstracció significativa"
per Alexandre Cirici Pellicer
En la seva sèrie d'obres realitzades amb esprai sobre paper o tela, exposades a l'Institut d'Estudis Nord-americans a Barcelona el 1967, el crític d'art i historiador Alexandre Cirici comenta el següent:
"Guillem Ramos-Poquí. sector científic. Sistematització. Rebuig del manual. Tècniques industrials. Purisme. Topologia. El valor està en l'estructura bi o tridimensional" ("Nova pintura catalana ": catàleg d'exposició, Casa de la Cultura, Conca, 1968).
I en un dels articles importants, Cirici escriu:
"Abstracció significativa - formes com signes - és probablement el comú denominador de Guillem Ramos-Poquí ... Ramos-Poquí rebutja l'expressió personal i utilitza els materials de rodet i l'esprai. És sistemàtic i científic i li interessen sobretot les relacions estructurals ". Revista catalana Serra d'Or ("La nova estètica catalana", en català, maig 1968.
Aquest text també apareix en el llibre de Cirici: "L'art català contemporani" - L'Art Català contemporani-Edicions 62, Barcelona 1970, p . 296)
****************************
Guillem Ramos-Poquí:
Pinturas 1965
"Signes que desafien els convencionalismes" - Text: David Rodway
El 1967, de tornada a Barcelona, Ramos-Poquí va realitzar una exposició a l'Institut d'Estudis Nord-americans. En aquestes obres Ramos-Poquí s'estén a la idea d'un llenguatge impersonal, aquesta vegada utilitzant procediments pictòrics industrials sobre paper o tela, fent servir plantilles en forma minimalista. Quan pensem que veiem una taca a través de la tela, no existeix ja que han estat eliminada per mitjà de cintes adhesives o una plantilla de cera. Ens pot recordar els blancs de tir de Francis Picabia o Kenneth Noland, les teles blanques de Malevich, fins i tot un graffiti de Tàpies, però aquestes obres tenen un caràcter diferent, un buit, tracten sobre la anonimia, la renúncia a la composició i, particularment, és una reacció contra les consideracions estètiques com per exemple (en el cas de Tàpies) la creació d'una textura seductora sobre la tela. Vol ser radical buidat de tota gratificació estètica personal o simplement plasmant una idea visualitzada en la ment de l'artista abans de la seva execució. |