Guillem Ramos-Poquí

Spray and Minimal Paintings, Barcelona 1967




Blue and red car spray-paint and acrylic on paper or canvas. Eight works in the exhibition in Barcelona 1967

These paintings (being part of the Young Catalan Avant-Garde of the time) were shown in the following exhibitions:
1967: Institute of North American Studies, Barcelona
1967: Ivan Spencer Gallery , Ibiza
1968: Casa de la Cultura, Cuenca

__________________________________________

Guillem Ramos-Poquí: Paintings 1967
"Forms and Signs - Significative Abstraction"
by Alexandre Cirici Pellicer


On series of Ramos- Poquí's works done with spray over paper or canvas exhibited in the Institute of North American Studies in Barcelona in 1967, art critic and historian Alexandre Cirici comments as follows:

Guillem Ramos-Poquí. Scientific sector. Systematisation. Rejection of that which is manual. Industrial techniques. Purism. Topology. The value is on the structure two or three dimensional
Alexandre Cirici (“New Catalan Painting”: Catalogue of a show in Casa de la Cultura, Cuenca, 1968).

And in a leading article in the Catalan magazine "Serra d'Or" Alexandre Cirici writes:

Significant abstraction -forms as signs- is probably the common denominator of Guillem Ramos-Poquí…Ramos-Poquí abandons personal expression and uses industrial materials of rollers and sprays. He is systematic and scientific, and he is interested above all in structural relationships”.*
Alexandre Cirici (Catalan magazine Serra D’Or (“The New Catalan Aesthetic”) May 1968.


*This text also appears in Cirici’s book “Contemporary Catalan Art” ( Edicions 62, 1970, p. 296, in Catalan).



************************************
Guillem Ramos-Poquí
Spray and Minimal Printings 1965: Signs which Defy Conventions -
Text by David Rodway


In 1967, back in Barcelona, at the Institute of North American Studies, Ramos-Poquí had a show in 1967 which followed up the idea of an impersonal language. This time he used car spray industrial paints over paper or canvas, with stencils, and moving to a form of minimalism. When we think we are looking at a white mark across the canvas, there is no mark, because the mark has been erased as a wax stencil. Such effects may recall some works like the targets used by Francis Picabia or Kenneth Nolan, or the bare canvases of Malevich, or even a graffiti by Tàpies. But these works had a different edge, a bareness. They dealt with anonymity, a renunciation of composition and, particularly, a reaction against aesthetic considerations such as (like Tàpies) the seductive task of creating a texture on a canvas surface. Here is an attempt to be radical by the emptying of all personal aesthetic gratifications or simply executing an idea seen in the artist’s mind prior to its execution.
______________________________________________________________________________


Guillem Ramos-Poquí: Pinturas 1965
"Signos y Formas: Abstracción significativa"
por
Alexandre Cirici Pellicer

En su serie de obras realizadas con spray sobre papel o tela, expuestas en el Instituto de Estudios Norteamericanos en Barcelona en 1967, el crítico de arte e historiador Alexandre Cirici comenta lo siguiente:
"Guillem Ramos-Poquí. Sector científico. Sistematización. Rechazo de lo manual. Técnicas industriales. Purismo. Topología. El valor está en la estructura bi o tridimensional" ("Nueva pintura catalana": catálogo de exposición, Casa de la Cultura, Cuenca, 1968).

Y en uno de los artículos importantes, Cirici escribe:
"Abstracción significativa - formas como signos - es probablemente el común denominador de Guillem Ramos-Poquí... Ramos-Poquí rechaza la expresión personal y utiliza los materiales de rodillo y el spray. Es sistemático y científico y le interesan sobre todo las relaciones estructurales". Revista catalana Serra D'Or ("La nueva estética catalana", en catalán, mayo 1968.

Este texto también aparece en el libro de Cirici: "L'art català contemporani" - El Arte Catalán contemporáneo- Edicions 62, Barcelona 1970, p. 296)
.

********************
Guillem Ramos-Poquí: Pinturas 1965
"Signos que desafían los convencionalismos"
- Texto: David Rodway

En 1967, de regreso a Barcelona, Ramos-Poquí realizó una exposición en el Instituto de Estudios Norteamericanos. En estas obras Ramos-Poquí extiende la idea de un lenguaje impersonal, esta vez utilizando procedimientos pictóricos industriales sobre papel o tela, utilizando plantillas en forma minimalista. Cuando pensamos que vemos una mancha a través de la tela,
no existe ya que han sido eliminada por medio de cintas adhesivas o una plantilla de cera. Nos puede recordar los blancos de tiro de Francis Picabia o Kenneth Noland, las telas blancas de Malevich, o incluso un graffiti de Tapies, pero estas obras tienen un carácter diferente, un vacío, tratan sobre la anonimia, la renuncia a la composición y, particularmente, es una reacción contra las consideraciones estéticas como por ejemplo (en el caso de Tàpies) la creación de una textura seductora sobre la tela. Quiere ser radical vaciándose de toda gratificación estética personal o simplemente plasmando una idea visualizada en la mente del artista antes de su ejecución.

____________________________________________________________________
Guillem Ramos-Poquí: Pinturas 1965
"Signes y Formas: Abstracció significativa"
per
Alexandre Cirici Pellicer


En la seva sèrie d'obres realitzades amb esprai sobre paper o tela, exposades a l'Institut d'Estudis Nord-americans a Barcelona el 1967, el crític d'art i historiador Alexandre Cirici comenta el següent:
"
Guillem Ramos-Poquí. sector científic. Sistematització. Rebuig del manual. Tècniques industrials. Purisme. Topologia. El valor està en l'estructura bi o tridimensional" ("Nova pintura catalana ": catàleg d'exposició, Casa de la Cultura, Conca, 1968).


I
en un dels articles importants, Cirici escriu:
"
Abstracció significativa - formes com signes - és probablement el comú denominador de Guillem Ramos-Poquí ... Ramos-Poquí rebutja l'expressió personal i utilitza els materials de rodet i l'esprai. És sistemàtic i científic i li interessen sobretot les relacions estructurals ". Revista catalana Serra d'Or ("La nova estètica catalana", en català, maig 1968.

Aquest text també apareix en el llibre de Cirici: "L'art català contemporani" - L'Art Català contemporani-Edicions 62, Barcelona 1970, p . 296)

****************************
Guillem Ramos-Poquí: Pinturas 1965
"Signes
que desafien els convencionalismes" - Text: David Rodway

El 1967
, de tornada a Barcelona, Ramos-Poquí va realitzar una exposició a l'Institut d'Estudis Nord-americans. En aquestes obres Ramos-Poquí s'estén a la idea d'un llenguatge impersonal, aquesta vegada utilitzant procediments pictòrics industrials sobre paper o tela, fent servir plantilles en forma minimalista. Quan pensem que veiem una taca a través de la tela, no existeix ja que han estat eliminada per mitjà de cintes adhesives o una plantilla de cera. Ens pot recordar els blancs de tir de Francis Picabia o Kenneth Noland, les teles blanques de Malevich, fins i tot un graffiti de Tàpies, però aquestes obres tenen un caràcter diferent, un buit, tracten sobre la anonimia, la renúncia a la composició i, particularment, és una reacció contra les consideracions estètiques com per exemple (en el cas de Tàpies) la creació d'una textura seductora sobre la tela. Vol ser radical buidat de tota gratificació estètica personal o simplement plasmant una idea visualitzada en la ment de l'artista abans de la seva execució.




Above: Cut-outs from "Serra d'Or" Catalan magazine May 1968 about
the New Young Catalan Avant-garde, by renown Catalan art critic and historian Alexandre Cirici,
which consisted mainly of the following artists: Robert Angalda, Francesc Artigau, Joan Durán,
Jordi Galí, Silvia Gubern, Albert Porta (Zush), Joan Rabascall, Guillem Ramos-Poquí and Ernest Salvadó
_____________________________________________________________________________________

Below: The following year: catalogue Exhibition in the Casa de la Cultura, Cuenca, Spain
(today's Museum of Spanish Abstract Art - Juan March Foundation)



                                                                                                               (A.C.P. -above text: by Alexandre Cirici Pellicer)

                                                                                                                                                 Text by Steven Wade

________________________________

Home