Guillem Ramos-Poquí
Paintings 2012-2013

Paintings 2013


"Where there is Knowledge" 2013.  38cm 30cm (15" x 12") Mixed media on canvas
(Egg tempera, encaustic, silver leaf, oil pastels, acrylic, sand, pencil, ink, transfer film)


The Name of Things

"The Name of Things" 2013.
33.7cm 26.5cm (13 1/4" x 10 3/8") Mixed media
on canvas layed on board
(Acrylic silver, graphite, ink, wax and oil pastels)



"Proposition a" 2013.
33.7cm 26.5cm (13 1/4" x 10 3/8") Mixed media
on canvas layed on board
(Encaustic, acrylic, sand, silver paint, oil pastel, ink)


"The Confines of Freedom" 2013.  38cm 30cm (15" x 12") Mixed media on canvas
(Egg tempera, encaustic, silver leaf, gesso, acrylic, glass, ink)

Guillem Ramos-Poquí Stronhold 2013

"Stronghold" 2013.  38cm 30cm (15" x 12") Mixed media on canvas
(Egg tempera, encaustic, silver leaf, gesso, acrylic, ink)

Note: See text for 2013 Paintings at the end of this page
in English, Spanish and Catalan,

Link: Painting-collages2013-2014




"Tower of Ivory" 2012 38 cm x 30 cm (15" x 12"") Mixed media on canvas
(egg tempera, casein, encaustic, acrylic, sand, platinum leaf)

" The Edge", 2012, 33.5cm x 26.3 cm (13 1/4" 10 1/4") Mixed media on cotton board
(acrylic, encaustic, oil, egg tempera, sand, glass, scrim, tissue and silver leaf)

"Remembering Florence", 2012.  30 cm x 21 cm (8 1/4" 11 3/4"). Mixed media on board
(acrylic, encaustic, egg tempera, oil, silver leaf and sand on card prepared with chalk ground)

"Boundaries" 2012.  28cm 23cm (11" x 9") Mixed media
Egg tempera, encaustic, platinum leaf, oil, graphite and soft pastels, acrylic and sand

"Blue Spill" 2012. 28cm x 22.5cm (11" x 9"). Mixed media on canvas
(acrylic, encaustic, egg tempera, oil, sand, and silver leaf on canvas)

"Interval" 2012. 26 cm x 19.8 cm (10 1/4" x 7 3/4")
Mixed media on canvas layed on board
(Acrylic, encaustic, casein, egg tempera, oil, ink, sand, and silver leaf)


"Proximity" 2012. 28.7cm x 19.6cm (11 3/8" x 7 3/4"). Mixed media on board.
asein, egg tempera, encaustic, pastel, acrylic and sand)

Text for 2013 Paintings in English, Spanish and Catalan


Guillem Ramos-Poquí: Paintings 2013

Through a metaphorical language, both unique and personal, these works articulate a new and important vision in painting which addresses fundamental issues about the nature of art, reality and perception. These paintings create a contemplative space where a poetic interplay of visual metaphors, signs and symbols takes place.

 In 'Where There is Knowledge' we are struck by the still, meditative space created by the rectangular shapes that divide the canvas. Metaphors for our inherited ideologies or belief systems, we move in and out of their binding walls, questioning our own conditioning. The silver leaf embodies the idea of the 'dark mirror', a metaphor used by St Paul for our clouded perception: 'for now we see only a reflection in a mirror darkly, but then we shall see face to face'. This quotation is deliberately reversed in the painting as if seen in a mirror. Here the silver is encrusted with dramatic texture and disconnected textual fragments suggesting that language or semiotics behaves like a mirror, constantly reflecting back on itself. Text fades and melts through overlapping layers or palimpsests, suggesting the fragility of time and memory. Another quotation from St Paul, which appears in this case upside down,  reads: 'love never fails, where there is knowledge it will pass away'. These seemingly secretly coded inscriptions avoid immediate recognition but as we look more closely we discover that these are quotations which add another layer to our understanding. Likewise, the pentagon, placed in the centre of the composition, acts as a perennial symbol of harmony, wisdom and unity. (I. R. T.)

"The Name of Things"
The Name of Things is conceived as a palimpsest, where layers of memory are trapped behind a mirror. Its reference is the tension and interplay between image and word. The triangular layer of silver reveals the canvas and,  as in a palimpsest, several layers uncover words, letters and patterns, which are buried underneath. Letters, words, and phrases emerge, some of these are revealed as in a mirror whilst patterns of leaves and branches interweave with remnants of vocabulary. With the stark triangle and the play of different signs (visual and verbal) there is a sense here of some affinity with, say, Klee and Malevich, and their portrayal of both the utopian and the dark sides of existence. However, a more central focus of this work is its exploration of the themes of memory, history and their transient nature, portrayed in our shifting modes of representation. (D.R.)

'Proposition a' is a powerful painting infused with mystery, encouraging a contemplative meditative response in the viewer. The silver orb representing the dark mirror merges with and reveals the woven linen texture of the canvas. This primordial orb, dominating the space and struck by a dramatic line cutting across from the top left, hints at creation, and by extension creativity itself. The underlying canvas is a tabula rasa or blank slate of ‘pure potentiality.’ The term comes from the Roman tabula or wax tablet, used for notes, which was blanked by heating the wax and smoothing it over, a technique suggested through the use of wax encaustic texture and layering. The letter ‘a’ thus hints at the tension between a priori and a posteriori knowledge for, according to Immanuel Kant: ‘although all our knowledge begins with experience, it does not follow that it arises from experience'. Thus, 'Proposition a’ creates a visual dialectic, a synthesis which brings together the conceptual and the perceptual, as Kant argued for, in creative and unexpected ways. (I. R. T.)

In "The Confines of Freedom" we see a dialectic at two levels: one of abstract geometric shapes (rectangle, pentagon, circle) and another between the textures and shapes with their ground. Some of these textures are so subtle that they often become imperceptible.  These two levels of dialectic provide a metaphor for the grand philosophical issue of freedom and determinism: how can we reconcile our personal and communal freedom with what seems to be a deterministic universe consisting of the chains of cause and effect. And it is within this existential metaphysical conflict that the issue of personal identity here emerges. Kierkegaard said that "Life must be lived forward, but it can only be understood backwards (in retrospect)", we define ourselves both positively:. "what I am", and negatively: "what I am not". Thus the words "I am" in mirror writing emerges, as in a palimpsest, on the right hand figure of a half occluded rectangle. (D. R.)

Here in this image, evocations of nature, the garden, and human design replay our perennial struggle between the transient and eternal, the concrete and abstract. We find a pentagon suspended in a dark mirror which consists of a thin layer of silver leaf over the canvas. This mirror penetrates the composition at an angle: the same angle as the sides of the pentagon.  But the mirror and the pentagon stand for contrasting ideas:  the pentagon  for notions of harmony;  the golden section; and more loosely wisdom.  Implicit in the pentagon is the presence of an unseen circle signifying unity and wholeness. The dark mirror is here subject to the idea of flux, as if by a strong dark wind and rust iron-colour flooding  - a metaphor for the changes and ravages of time and the battleground of memory. On the top left, another rectangular geometric shape intrudes, its dark brooding colours evoking a garden at night and, together with the silver mirror, completes the geometric and dialectic scheme of the image. (D.R.)



Guillem Ramos-Poquí  Pintura 2013

A través de un lenguaje metafórico, a la vez único y personal, estas obras articular una visión nueva y valiosa en la pintura que aborda cuestiones fundamentales acerca de la naturaleza del arte, la realidad y la percepción. Estas pinturas crear un espacio contemplativo donde tiene lugar una interacción poética de metáforas visuales, signos y símbolos.

'Donde hay conocimiento' nos sentimos de repente atraídos por un sereno espacio de meditación creado por las formas rectangulares que se divide el lienzo. Actuando como metáforas de nuestras ideologías heredadas o sistemas de creencias, nos movemos dentro y fuera de sus muros vinculantes, cuestionando nuestro propio condicionamiento. La hoja de plata personifica la idea del "espejo oscuro", una metáfora utilizada por San Pablo para describir nuestra percepción nublada de la realidad: "ahora sólo vemos una imagen reflejada en un espejo oscuro, pero entonces veremos cara a cara". Esta cita aparece en la obra  deliberadamente invertida, como si se viera reflejada en un espejo. Aquí la superficie de la plata está incrustada con texturas dramáticas y con fragmentos desconectados de  texto, para sugerir que el lenguaje o la semiótica se comporta como un espejo, reflejándose constantemente a sí mismo. Aquí los textos se desvanecen, fundiéndose a través de capas superpuestas o palimpsestos, lo que sugiere la fragilidad del tiempo y la memoria. En otra cita de San Pablo, en este caso escrita boca abajo, se lee: "el amor jamás  se acaba, pero el conocimiento se acabará". Para evitar su reconocimiento inmediato, estas inscripciones aparecen como signos secretamente codificados, pero al mirar más de cerca descubrimos que se trata de citas, lo que añade otro nivel de comprensión del contenido de la obra. Del mismo modo, el pentágono, situado en el centro de la composición, actúa como un símbolo perenne de armonía, sabiduría y unidad. (I. R. T.)

"El Nombre de las Cosas"
"El Nombre de las Cosas" se concibe como un palimpsesto, donde las capas de la memoria están atrapados detrás de un espejo. Su punto de referencia es la tensión e interacción entre la imagen y la palabra. La capa de plata triangular revela el lienzo y, como en un palimpsesto, las varias capas nos descubren las palabras, letras y dibujos, que están enterrados debajo. Letras, palabras y frases emergen, algunas de ellas aparecen reflejadas como en un espejo, mientras que diseños de hojas y ramas se entrelazan con restos de vocabulario. En relación al triángulo que domina la composición y el juego de diferentes signos visuales y verbales, existe aquí una cierta afinidad con, por ejemplo, Klee y Malevich, en lo que respecta a su interpretación utópica y la del lado sombrío de la existencia. Sin embargo, en esta obra, un enfoque más central es la exploración de los temas de la memoria, la historia y de la naturaleza transitoria de ambas, reflejado en los cambios fluctuantes de nuestros modos de representación. (D.R.)

''Proposición "a" " es una obra contundente que impresiona por su fuerza y por estar impregnada de misterio, que invita al espectador a responder por medio de una reflexión contemplativa. La esfera de plata que representa el espejo oscuro se fusiona con la textura de lino tejido de la tela para así revelarla. Esta esfera primordial domina el espacio, golpeada por una línea dramática diagonal que la atraviesa desde la parte superior izquierda, alude a la creación y, por extensión, a la creatividad en sí. La tela de fondo es un tabula rasa o pizarra en blanco de "pura potencialidad". Este término proviene de la tabula romana o tablilla de cera, que se utiliza para tomar notas, la cual se renovaba a base de calentar la cera y alisarla de nuevo, una técnica aquí sugerida por el uso de textura de cera encáustica a base de capas. La letra 'a' alude a la tensión entre a priori y a posteriori del conocimiento pues, de acuerdo con Immanuel Kant: "a pesar de que todo nuestro conocimiento empiece con la experiencia, no se sigue que surge de la experiencia". Así pues, "Proposición 'a' " crea una dialéctica visual, una síntesis que reúne lo conceptual y lo perceptual, como Kant defendió, de una manera creativa e inesperada. (I. R. T.)

En "Los confines de la libertad" descubrimos una dialéctica en dos niveles: uno de formas abstractas geométricas (rectángulo, pentágono, círculo) y otro entre las texturas y formas, y el espacio que les sirve de fondo. Algunas de estas texturas son tan sutiles que a menudo se hacen imperceptibles. Estos dos niveles de la dialéctica proveen una metáfora del gran problema filosófico de la libertad y determinismo: ¿cómo se puede conciliar la libertad personal y comunitaria, con lo que parece ser un universo determinista que consiste en las cadenas de causa y efecto. Y es dentro de este conflicto existencial metafísico que la cuestión de la identidad personal da surgida en la obra. Kierkegaard dijo: " La vida debe ser vivida hacia adelante, pero sólo la entendemos mirando hacia atrás (en retrospectiva)", nos definimos tanto de forma positiva:. "lo que yo soy", como negativa: "lo que yo no soy". De este modo, las palabras "I am " (Yo soy) escritas al revés como reflejadas en un espejo aparecen, como en un palimpsesto, en la figura de la derecha de la mitad de un rectángulo ocluido. (D. R.)


Guillem Ramos-Poquí   

Pintura 2013

A través d'un llenguatge metafòric, alhora únic i personal, aquestes dos obres articular una visió nova i valuosa en la pintura que tracta de qüestions fonamentals sobre la naturalesa de l'art, la realitat i la percepció. Aquestes pintures creen un espai contemplatiu onlloc una interacció poètica de metàfores visuals, signes i símbols.

'On hi ha coneixement' ens sentim de sobte atrets per un assossegat espai de meditació creat per les formes rectangulars que divideixen el llenç. Actuant com a metàfores de les nostres ideologies heretades o sistemes de creences, ens movem dins i fora dels seus murs vinculants, qüestionant el nostre propi condicionament. El full de plata personifica la idea del "mirall fosc", una metàfora utilitzada per Sant Pau per descriure la nostra percepció ennuvolada de la realitat: "ara només veiem una imatge reflectida en un mirall fosc, però llavors veurem cara a cara". Aquesta cita apareix en l'obra deliberadament invertida, com si es veiés reflectida en un mirall. La superfície de la fulla de plata està incrustada amb textures dramàtiques i amb fragments desconnectats de text, per suggerir que el llenguatge o la semiòtica es comporta com un mirall, reflectint constantment a si mateix. Aquí els textos s'esvaeixen, fonent a través de capes superposades o palimpsests, el que suggereix la fragilitat del temps i la memòria. En una altra cita de Sant Pau, en aquest cas escrita cap per avall, es llegeix: "l'amor mai s'acaba, però el coneixement s'acabarà". Per evitar el seu reconeixement immediat, aquestes inscripcions apareixen com signes secretament codificats, però en mirar més de prop descobrim que es tracta de cites, el que afegeix un altre nivell de comprensió del contingut de l'obra. De la mateixa manera, el pentàgon, situat al centre de la composició, actua com un símbol perenne d'harmonia, saviesa i unitat. (I. R. T.)

"El Nom de les Coses"
"El Nom de les Coses" es una obra concebuda com un palimpsest, on les capes de la memòria estan atrapades darrere d'un mirall. El seu punt de referència és la tensió i interacció entre la imatge i la paraula. La capa de plata triangular revela el llenç i, com en un palimpsest, les diverses capes ens descobreixen les paraules, lletres i dibuixos, que estan enterrats sota. Lletres, paraules i frases emergeixen, algunes d'elles apareixen reflectides com en un mirall, mentre que dissenys de fulles i branques s'entrellacen amb restes de vocabulari. En relació al triangle que domina la composició i el joc de diferents signes visuals i verbals, hi ha aquí una certa afinitat amb, per exemple, Klee i Malevich, per lo que fa a interpretació utòpica  i la del costat fosc de l'existència. No obstant això, un enfocament més central en aquesta obra és l'exploració dels temes de la memòria, la història i de la naturalesa transitòria de les dues, reflectit en els canvis fluctuants dels nostres maneres de representació. (D.R.)

'' Proposició "a" "és una obra que impressiona per la seva força i per estar impregnada de misteri, que convida l'espectador a respondre per mitjà d'una reflexió contemplativa. L'esfera de plata que representa el mirall fosc es fusiona amb la textura de lli teixit de la tela per així revelar-la. Aquesta esfera primordial domina l'espai, colpejada per una línia dramàtica diagonal que la travessa des de la part superior esquerra, al·ludint a la creació i, per extensió, a la creativitat en si. La tela de fons és un tabula rasa o pissarra en blanc de "pura potencialitat". Aquest terme prové de la tabula romana o tauleta de cera, que s'utilitza per prendre notes, la qual es renovava a base d'escalfar la cera per allisar-la de nou, una tècnica aquí suggerida per l'ús de textura de cera encàustica a força de capes. La lletra 'a' al · al·ludeix a la tensió entre a priori i a posteriori del coneixement doncs, d'acord amb Immanuel Kant: "tot i que tot el nostre coneixement comenci amb l' experiència, no se segueix que sorgeix de l'experiència ". Així doncs," Proposició 'a' " crea una dialèctica visual, una síntesi que reuneix el conceptual i el preceptua'l, com Kant va defensar, d'una manera creativa i inesperada. (I.R.T.) 

A "Els confins de la llibertat" descobrim una dialèctica en dos nivells: un de formes abstractes geomètriques (rectangle, pentàgon, cercle) ) i un altre entre les textures i formes, i l'espai que els serveix de fons. Algunes d'aquestes textures són tan subtils que sovint es fan imperceptibles. Aquests dos nivells de la dialèctica ofereixen una metàfora del gran problema filosòfic de la llibertat i determinisme: com es pot conciliar la llibertat personal i comunitària, amb el que sembla ser un univers determinista que consisteix en les cadenes de causa i efecte. I és dins d'aquest conflicte existencial metafísic que la qüestió de la identitat personal dóna sorgida en l'obra. Kierkegaard va dir: " La vida ha de ser viscuda cap endavant, però pot ser només entesa mirant cap enrere (en retrospectiva)", ens definim tant de forma positiva:. "el que jo sóc", com negativa: "el que jo no sóc". D'aquesta manera, les paraules "I am" (Jo sóc), escrites a l'inrevés com reflectides en un mirall, apareixen, com en un palimpsest a la figura de la dreta de la meitat d'un rectangle oclòs. (D. R.)

En aquesta imatge descobrim evocacions de la natura, d'un jardí, i del disseny humà, que reflecteixen la nostra lluita perenne entre el transitori i l'etern, el concret i l'abstracte. Veiem amb un pentàgon suspès en un mirall fosc que consisteix en una capa fina de fulla de plata sobre el llenç. Aquest mirall penetra la composició de manera angular: el mateix angle que el dels costats del pentàgon. El mirall i el pentàgon signifiquen idees contrastants: el pentàgon fa referència a nocions d'harmonia, a la secció àuria i, de manera més lliure a la saviesa. També, implícit en la forma del pentàgon hi ha el cercle invisible que ho compassa, signe d'unitat i totalitat. El mirall fosc aquí subjecte a la idea de canvi, com a subjecte a un vendaval fosc i a una inundació per el color de ferro rovellat - ambdós sent metàfora dels canvis i estralls del temps, i del camp de batalla de la memòria. A dalt a l'esquerra, es fica una altra forma geomètrica rectangular, de colors foscos meditatius que evoquen un jardí de nit i que, juntament amb el mirall de plata, completa l'esquema geomètric i la dialèctica de la imatge. (D.R.)

Paintings and Text 2010-2012

Back to Home Page